Base documental

ENGINYERIA ESTRUCTURAL

L'enginyeria estructural és una branca clàssica de l'enginyeria civil que s'ocupa del disseny i càlcul de la part estructural en les edificacions i altres obres. La seva finalitat és la d'aconseguir estructures funcionals que resultin adequades des del punt de vista resistent. En un sentit pàctic, l'enginyeria estructural és l'aplicació de la mecànica Newtoniana per al disseny d'elemnts i sistemes estructurals tals com edificis, ponts, murs (incloent murs de retenció), preses, túnels, etc.
Els enginyers estructurals s'asseguren que els seus dissenys satisfacin un nivell estàndard per a arribar a objectius establerts de seguretat ( per exemple, que l'estructura no s'esfondri sense donar cap avís previ) o de servicialitat (per exemple, que la vibració en un edifici no molesti als seus ocupants). Addicionalment, són responsables per fer ús eficient dels diners i materials necessaris per a obtenir aquests objectius. Típicament, enginyers estructurals amb poca experiència dissenyen bigues simples, columnes o pisos d'edificis nous, incloent el càlcul de càrregues (o forces) en cada membre i la capacitat de diversos materials de construcció tals com acer, fusta o formigó. Un enginyer experimentat tendeix a dissenyar estructures més complexes, tals com ponts o edificis de diversos pisos incloent gratacels.
Les càrregues estructurals són generalment classificades com: càrregues vives, les quals es deuen al pes dels ocupants, mobles, pressió hidràulica, forces de vent o sismes; i càrregues mortes, incloent el pes de l'estructura i els detalls arquitectònics.